lunes, 30 de junio de 2008

Apurant els últims dies...

Últims caps de setmana abans de Klagenfurt i la gent es deu concentrar a casa perquè els entrenaments cada dia son més minoritaris...

Dissabte

Dissabte quedem per fer una sortideta de bici de 125 km, i ens trobem a Hipercor el Xavi, el Joan, el Martí i el Pau. En principi la clau de l'entrenament era fer un 70 % del recorregut acoplats i a poder ser respectant les distàncies per tal de no fer un entrenament a roda.

Sortim cap a la Roca fins a Cardedeu, on continuem cap a Sant Celoni fent practicament tot el recorregut acoplats i respectant els 10 metres de rigor. Un cop a Sant Celoni el Xavi torna cap a casa perque li espera un diumenge canyero i la resta tirem cap a Vallgorguina, coronem i ens desviem cap a Sant Iscle fins a Sant Pol de mar.Tornada per la costa a bon ritme amb paradeta inclosa a SBR per resoldre un problemilla mecànic (gracies Sergi pels cargols!) Entrada per Badalona amb un total de 123km a mitja de 29 km/h.

el material per l'ironman també s'ha de cuidar...

Diumenge

Diumenge sortim des de BCN l'Aris, el Martí, el Joan i el Pau amb la idea de fer la última bona transició de la temporada. La calor es important i alguns de nosaltres encara tenim els braços torrats de la sortida de dissabte.



Tirem per la Roca buscant les ombres i acoplats tirem fins a Cardedeu. Portem ja moltes sortides tornant per la costa i decidim anar cap a Sant Pere de Vilamajor per fer Samalús i arribar a l'Ametlla del vallès per tornar a bon ritme per Lliçà i el tram final de l'autovia.


Arribem a casa amb 104 km de bici i sense pensar-ho massa ens enfundem les sabatilles la gorrita....i cap a l'infern!!! Sortim cap a la vila olímpica i amb vent de cul a les 13:00h còrrer es un suplíci! Arribem fins al Bessos on fem paradeta miraculosa a una font i tornem cap al club ja pensant amb el bany que ens fotrem a la piscina salada! Total 15,5 km a ritme de 4:42 min/km.

miércoles, 25 de junio de 2008

FOTOS NIÇA 2008
















Pont de Sant Joan

Tots teniem clar que s'havien d'aprofitar aquests quatre dies de festa per a molts de nosaltres per fer els últims entrenaments forts de cara a la preparació per a Austria i vem planificar un pont carregat de quilòmetres.

Dissabte en bici

El dissabte ens reunim a Hipercor el Carles, la Mayte, la Marta, el Xavi, l'Aris el Pau i el Joan per fer una tirada de 180 km amb la intenció d'acompanyar al Joan fins a Vic ja que ell tenia pensat pedalar fins a Puigcerdà.
El Xavi arriba preparat amb un arsenal de chutes!


Dit i fet tirem cap a Sant Feliu de Codines per evitar rodar tota l'autovia de granollers. Arribem a Sant Feliu, omplim bidons i seguim cap a Moià i agafem la carretera que ens porta fins al coll de la pullosa, coronem i baixem cap a Vic.
Un cop a Vic deixem al Joan sol i ens desviem direcció Viladrau amb la intenció de passar pel Montseny, sense una ruta clara, i tornar per la carretera de la Roca. I més o menys cumplim...acabem arribant a Arbúcies i agafem la carretera cap a Sant Celoni amb bons relleus entre el Xavi i el Pau. Anem provant el material de cara a Klagenfurt...
Anem fent les parades oportunes perque fot una calda....el Puig ha batut el record de beure bidons, lo únic que deia," jo hauria de fer aigua!!"
Poc a poc ja veiem que la nostra previsió de 180 km es quedarà curta... ja a la Roca tenim clar que avui passarem de 200km i comencen a apareixer els primers problemes físics...
Sort que teniem el Xavi en plena forma que va acabar fent un recital de poderio als últims km i ens va portar fins a BCN! Total 203 km a mitja de 29 km/h amb un desnivell positiu de més de 2000 metres. Molt bon entreno.
Diumenge de transició
Amb les cames tocades del dia anterior ens trobem el Carles, l'Aris, la Mayte, el Fabio, el Xavi i el Pau, per fer una sortida de 3 horetes amb l'objectiu de fer una transició de 1:15h a peu.
Sortim a les 8:00 amb la ment a Niza on el Marcel ja està fent els primers km de bici en una esperançadora 3a posició. Amb ganes d'acabar l'entrenament i segur el desenllaç de la cursa anem per la carretera de la Roca fins a Cardedeu, on enfilem el collet i prenem la carretera cap a Argentona per tornar per la costa i entrar per Badalona.
Arribem a casa i... a còrrer cadascú per la seva banda. Fa molta calor, està a petar de gent per la vila olímpica, per la ciutadella, i per tot arreu i la 1:15 de correr es redueix a 40 minuts... sapiguent que el Marcel va 2on al tram final de la bici amb el grup de favorits.
Arribem a casa i ja ens dediquem 100% a enviar energia cap a Niza!!! Això si, poca falta fa perque el Xelin està com un toro i des del primer km a peu ens indica que avui serà un gran dia... SMS, trucades de l'equip, d'amics, amb el corresponsal a Niza, recarregar la web i amb la calculadora a la mà veiem que això no es pot escapar i ho celebrem com correspon, Marcel, ho has tornat a fer!!!! que cabrooooooooon!!!!

Dilluns: carretera de les aigues
El dilluns de festa el dediquem a posar a punt les bicis i plantejar-nos les ultimes adquisicions per millorar la nostra aerodinàmica....
Ja a la tarda anem a les aigues a fer la tirada més llarga de còrrer fins al moment, 32km!!!
El Xavi i el Cristian surten junts, després el Pau i més tard el Fabio i l'Antunez, tots ens anem creuant varies vegades mentre la resta de la ciutat ja prepara la berbena... 32 amb 2:18h.
Sant Joan
Després de 3 dies d'entrenament fort i de la revetlla ens trobem que a Hipercor només apareix l'Aris, el Fabio i el Pau. Les cames pesen lo seu i hi ha un canvi de plans... dels 150 km planificats passo a 85 km mentre l'Aris i el Fabio segueixen amb la sortida original, bé!

Arribem a casa i passem un Sant Joan insòlit amb al Marcel a les notícies, al diari i al teletext!!! Ja era hora!

domingo, 22 de junio de 2008

Marcel campió de Niza 2008!!!!!


Si. Ho ha tornat a fer. Sense paraules. Felicitats Marcel, ets un supercrack!

sábado, 21 de junio de 2008

Croniques des de Nice

Bones noticies des de Nice!!!

Segons comenta l'enviat especial de la casa Milla a Nice el Marcel ha recuperat les bones sensacions a tres dies per la sortida de la cursa!!!

No se sap perquè però corre més motivat que per barna....

Segurament la clau per a la seva recuperació ha estat el repòs en òptimes condicions...

Algun matat amb molta bici però despres no tiren ni en baixada...

I desperta passions entre la juventut...


Això si, alhora de ser seriosos el Marcel està on li correspon. A la taula dels cracks fent la presentació de la cursa com a guanyador de les dues últimes edicions!
A per la tercera Marcel!!!!!

Recordar també que participaran a la cursa de diumenge altres membres de la secció, com el Willy, i coneguts del CNB, com el Marcel Batlle i el Chema. Molta sort a tots!!!!

jueves, 19 de junio de 2008

Ironman Nice 2008

Ja hi tornem a ser. Un cop més ens trobem a les portes de l'estiu i arriba l'Ironman de Niza, la cursa del Marcel.
Fidel a la tradició han sortit de Barna l'expedició de suporters del Xelin; el Cristian Llorens, la Silvia de la Selva, el Martí i el Marcel, disposats a conquerir de nou la ciutat francesa.

Tots sabem que aquest any està més dificil que mai, pel nivell dels participants, amb noms mítics de la llarga distància, i pels problemes que ha patit aquest any el Marcel, que l'han fet arribar sense aquell punt de super confiança a que ens te acostumats. Tot i així tots sabem del que es capaç el xaval i tots esperem impacients a diumenge per seguir en directe la cursa i tornar a celebrar una nova victòria. Ànims Marcel!!!!!!

Obrim una enquesta per veure la opinió de la gent...

miércoles, 18 de junio de 2008

La famosa rampa de Zarautz

Tot i que les fotografies no li fan justícia en penjem unes quantes perquè us pogueu fer una idea de lo dura que era la rampeta dels nasos... i més al kilòmetre 65 de cursa.


Després de fer un parell de rampes marcades amb el 20% trobaves un petit descans...menys mal que el Luis ens va dir abans de la cursa que un cop passat el descasillo ja ens podiem anar preparant!!!


La pintura al terre i la gent a banda i banda et feien posar gallina de piel!!!! Pintava dur.

tot i no ser una rampa molt llarga el dia de la cursa es feia eterna!


Estava clarissim que haviem d'anar cap amunt! quin remei!

Vist així igual s'aprecia millor el desnivell del murito...

Fins i tot el dia després semblava que no ens acabavem de creure que no vem posar el peu a terra...serà pels entrenos que hem fet pujant al carmel?