Amb la vista a Austria ens vem apuntar ja fa temps al tiratló de Zarautz i de la llarga llista d'inscrits de la secció només el Fabio, el Puig, el Joan, el Cristian, el Martí i el Pau sortiem el divendres de passeig de Gracia.
Després de donar-li voltes al tema decidim fer un cotxe de bicis i un de passatgers...sis bicis en un Golf tenia la seva història (Menys mal que el Cristian portava un cotxe amb un super maleter!!!) 
A les 15:30 arrenquem cap a Lleida amb la intenció de fer el viatge tots dos cotxes junts, de no morir d'aburriment amb la pallissa i sobretot que no ens pillessin els radars!!! Quin pal fer 500 km a 120 (per si de cas tenim algun lector policia...) menys mal de les paradetes.... 
Nomes deixar les terres catalanes ja vem veure les icones espanyoles a peu de carretera. Quilòmetres, peatges, música, algún cop de cap i la ostia de molins de vent ens acompanyaven fins al Zarautz
Després de més de 5 horetes amb el cul a un seient sense rails de titani arribem per fi a Zarautz amb el temps just per descarregar, instalar-nos a la habitació de la pension Chikilikuatre i anar a la mítica pizzeria a fer càrrega d'hidrats per al gran dia. 
EL DIA D
A les 8:30 del matí el Puig toca diana!!! Tots de peu, un suc de tronja i a recollir dorsals on aprofitaven per explicar-nos la modificació de la rampa. Una visita a la platja on ja es començaven a muntar el box i cap a la pensió a ultimar els preparatius de la cursa.
Dorsals, barretes, gels, modelitos per la cursa, inflar rodes i cap a dinar a les 12:00 en punt. Pasta, pollastre a la planxa i una migdiada de rigor per entrar a les 13:00 al boxes amb tot l'ambientillo ja al 100%.
Pujem a l'autocar i cap a Getaria on arribem amb més d'una hora d'antel·lació que matem a la hombra d'un porxo. Ens enfundem al neopre, quatre estiraments i cap a l'aigua que ja hi havia ganes...Sortida neutralitzada des de l'aigua i.....ja estem!!!! Sense massa cops arranquem amb la vista fixada a les boies blanques que ens guiaran cap a la platja de Zarautz amb un mar tranquil, no massa fred i amb la marea alta.
El Martí fa valer la seva bona natació per sortir el 13e de la natació, seguit del pau (28), Fabio (47) Joan ( 147) Cristian (203) i Carles.
Ja un cop a la bici la cursa va canviant. Després d'una primera volta al cirquit els Milla brothers ens trobem a la pujada sortint de Zarautz i poc a poc ens anem separant fins a perdrens de vista pensant ja en les rampes que ens esperen. 
La rampa en questió era dura de collons!!! menys mal de la gent que hi havia animant que et feia sentir com al Mortirolo! Superada la rampa baixada ràpida cap a Zarautz i a còrrer!
Intentem correr mantenint un ritme constant amb l'objectiu de correr a 4:30 m/Km pensant amb l'IM. I els objectius es cumpleixen per sorpresa de tots!!! El Cristian marca el millor parcial del CNB amb 1:24 seguit pel Pau (1:28) el Joan (1:29) el Fabio (1:29) i el Martí (1:34) amb problemes de digestió. 
Després de patir lo seu però alucinats pel públic i la organització de la proba ens trobem creuant la línea d'arribada flipats per l'ambient de la cursa i amb ganes de repetir l'any que ve. 
1. Eneko Llanos 3:51:23
2. Hektor Llanos 3:52:50
3. Francisco Pontano 3:54:27
44. Pau Milla 4:31:21
79. Martí Milla 4:40:18
99. Fabio Tumiatti 4:43:12
122. Joan Cortes 4:47:14
201. Cristian Reig 5:00:23
230? Carles Puig 5:06:00?
Com ja està sent una clàssic aquesta temporada ens aixequem a les 7:00 del matí i la vista sempre és la mateixa...pluja.
Ultimem els preparatius i veiem que, com per desgràcia ja és habitual, dels 8 inscrits del CNB (5 nois i 3 noies) només apareixen 4 a la línea de sortida: La Marta Bassa, l'Ana Godoy, el Xavi Garcia i el Pau Milla. Tristissim perquè hem deixat de puntuar per equips tant per a nois com per a noies!
Bona cursa en general per als membres de la secció. El Xavi surt el 7è de l'aigua tot i que els primers li han clavat 40 segons que li han impedit contactar amb el primer grup i ha acabat en una bona 13a posició, mentre que el Pau ha sortit el 54 de l'aigua per fer una remontada amb bici i acabar en 27a posició. Llàstima que amb un tercer integrant hagessim pogut estar entre els 5 primers equips...
