Després de fer un parell de rampes marcades amb el 20% trobaves un petit descans...menys mal que el Luis ens va dir abans de la cursa que un cop passat el descasillo ja ens podiem anar preparant!!!
La pintura al terre i la gent a banda i banda et feien posar gallina de piel!!!! Pintava dur.
tot i no ser una rampa molt llarga el dia de la cursa es feia eterna!
Estava clarissim que haviem d'anar cap amunt! quin remei!
Vist així igual s'aprecia millor el desnivell del murito...
Fins i tot el dia després semblava que no ens acabavem de creure que no vem posar el peu a terra...serà pels entrenos que hem fet pujant al carmel?
No hay comentarios:
Publicar un comentario