Lisboa Triathlon 2009

Comença la temporada de triatló i 5 integrans del CNB s'han desplaçat a Lisboa per fer per segon any consecutiu el Half Ironman.

El Xavi, el Fabio, el Cristian, el Dani i la Mireia son els representants del CNB que estaven a la linia de sortida i que varen completar una gran cursa assolint cadascú els seus objectius.

Mentre esperem alguna cronica dels participants ens conformem amb les classificacions:

1er. Dann Brook 3:53:50h

26e. Xavi Garcia 4:23:15h

58e. Fabio Tumiatti 4:33:31h

159e Cristian Reig 4:55:11h

186e. Dani Sanchez-Ulloa 4:49:06h

500a. Mireia Martinez 7:05:55h

Classificació completa: http://www.lisboatriathlon.com/resultados/ABS%20SEG.pdf

Cronica Cape Epic

Impressionant l’experiència de participar a la Cape Epic 2009!!! Realment és per viure-ho, una emoció només comparable a l’arribada d’un IronMan però amb l’afegit de la continuïtat i la convivència durant 8 dies de cursa.

Arribàvem a Cape Town amb molta il·lusió i pensant en una cursa que no coneixíem i que des de la reflexió veig que no havíem preparat tal i com es mereix. 78 km de muntanya era la tirada més llarga que haviem fet el Marcel i Jo. Tot i haver fet molts entrenaments de més de 120 km de carretera , com tots ja sabem, no és el mateix...

Per començar un pròleg. 19 km per Cape Town sota un sol de justícia i unes sensacions horribles cada cop que pujàvem el ritme...algo passava i de res serviria la dieta antidiearrea que em va marcar el Marcel...arribem els 65.

Tot i això sortíem el segon dia des de el box B un bon resultat tal i com varem poder comprovar els dies següents... (els box de sortida van des de la A a la H segons la classificació general) Primer contacte amb la realitat. La gent anava molt forta i jo, simplement no anava...sense força i aguantant la cagalera seguia com podia el ritme que marcava el Marcel fins que arriba la primera sorpresa: punxada del Marcel. Canviem i després d’inflar la roda arranquem la vàlvula al més pur estil Carabí!!! Tot i així seguim endavant lluitant per recuperar posicions. El Marcel va molt fort i aprofita una pujada per apretar el seient mentre jo vaig tirant al meu ritme...ERROR! Després de coronar una baixada rapida i un tros de pla fins al punt d’avituallament. Frenada en sec davant la franja de xip ja que el Marcel no m’havia atrapat i si passes el control amb una diferencia superior als 2 minuts estàs desqualificat! 2,5,10,12 minuts i el Marcel no arriba. Giro cua desfent el camí perquè ja em temo el pitjor i de cop apareix com una moto! La tercera punxada del dia arribava en el pitjor moment ja que el Marcel havia esgotat les càmeres i va tenir que reparar amb la caritat de la resta de participants! Amb aquest panorama arribem a meta exhausts després d’intentar recuperar el temps perdut! 105ns classificats a la etapa de 112km.


Tercera etapa sortint ja des del box C i 118 km per davant. Arranquem a tota ostia inetntant recuperar posicions a la general fins que al km 12 rebento la roda davantera! Intentem canviar però la vàlvula del tubeless esta enganxada!!! Moments de desesperació, seguim inflant la roda i perdent pressió a cada metre fins que un tio amb moto i unes mans de pagès arranca la vàlvula i puc posar la càmera!!! Per fi, pensàvem...i es que no sabíem el que ens esperava...Kilòmetres de terreny sorrenc amb matorrals i espines ens van portar a punxar 3 cops més!!! La frustració era màxima i les ganes de remontar ens portaven a arribar a la meta els 127ns i més cansats que mai!

La quarta etapa arrencava des del calaix C cada cop més lluny dels nostres companys l’Alex i l’Albert que ja ens treien 1h03min a la classificació general!!! La cagalera des de la sortida feia pensar que avui no seria millor que els dies anteriors tot i ser una etapa més curta, 80Km... i la cagalera va marcar el punt d’inflexió!!! Al km 15 aprofitant una llarga pujada que s’havia de fer a peu li dono la bici al Marcel i poso final a la tortura deixant 2 kg de pes darrera els arbustos...A partir d’aquí tot va millorar. Les forces semblava que tornàvem i la panxa no molestava tant...Apretem el ritme i arribem els 52 a meta! Per fi!

Amb ganes de continuar millorant arranquem des del bloc C amb 116km per intentar-ho...Les forces van a més tot i que estic lluny del nivell del Marcel que demostra la seva gran forma arrossegant-me literalment en els moments dificils...Gracies a ell arribem un dia més a meta els 57 classificats i amb la moral una mica més alta!

La remontada semblava que es materialitzava i l’etapa de 112km ens serviria per confirmar-la...Arrenquem a tope tal i com li agrada al Marcel, intentant marxar dels grups en els primers kilòmetres de pla-pujada. Passem el port important del dia i agafem una gruperta que porta un bon ritme...seguim amb ells fins que se’ns acudeix marxar amb una parella mixta de professionals de Specialized que ens sembla podrem seguir...i quina cagada!!! Poc a poc ens van treien els ulls fins que rebento! El Marcel tira de mi i afrontem l’últim terç de la etapa amb moltíssims “repechons” i m’arrossega a les rampes dures fins que acabo per destrossar-lo!!! Les ultimes rampes son realment agòniques!! Portem els dos un puro bestial i queden 10km per arribar a meta!! Per sort els ultims 6 son de baixada per un single-track guapíssim que ens porta fins a l’arribada en 52a posició, això si, més "crujits" que mai!!!




Després de la pàjara del dia anterior sortíem a la penúltima etapa encara des del bloc C, el que suposava tenir que adelantar a un fotimer de corredors per tal d’arribar als llocs capdavanters. Era la etapa més tècnica amb 87 km i una baixada al km 30 que segur que faria de tap, així que sortim a fondo aprofitant els primers kilòmetres molt rodadors. Les sensacions son bones i per primer cop rodem amb el primer grup. Espectacular rodar amb els pros i veure el ritme que son capaços de portar...Arribem ben posicionats a la baixada tècnica i comprovem que realment era una comèdia! Baixem a fondo i ataquem la part de puja-baixa per carreteres de sorra, allí ens quedem de pedra al veure que teniem davant al Storck team format per la parella Faris Al Sultan- Werner Litner!!! Apretem el que podíem perquè sabem que passar al Faris no es fa cada dia...Contents per la gesta aconseguida i disfrutant del single-track per on ens arrossegàvem el dia anterior arribem els 53!

Arribem a l’últim dia, la etapa més curta de 62 km, però amb un bon desnivell y per fi tornem a sortir des del box B!!! Aquest era el nostre objectiu i sortim amb la intenció de disfrutar de l’ultima etapa amb càmera de fotos en mà. De seguida veiem que la gent sortia forta, ningú volia perdre les posicions que tant havien costat d’aconseguir...així que poc a poc ens deixem portar i acabem per agafar un bon ritme. Brutal la zona de parc natural on era obligat baixar de la bici i creuar la via del tren! Arribem els 68 emocionats al creuar la meta i amb ganes de repetir l’any que bé amb l’experiència a favor nostre...

MIL GRACIES MARCEL per la teva ajuda!!! sense tu no acabava!!! Una experiencia inoblidable..